Estructura de l’atmosfera

Troposfera. 

És la capa que està en contacte amb la superfície de la Terra. És una capa de les més gruixudes. Té al voltant de 17 km de gruix a l'equador i hi tenen lloc tots els fenòmens meteorològics que influeixen en els éssers vius, com els vents, la pluja i els huracans. Gràcies a ella, la pluja ens mulla, tenim un vent relaxant, i els huracans es presenten a la Terra.

Estratosfera. 

És la capa que es situa a sobre de la troposfera i que s'estén entre 11 i 50 km de la superfície terrestre. A la part inferior, la temperatura és relativament estable i hi ha poca humitat.

Es produeixen diferents processos radioactius, dinàmics i químics en una regió de la capa.

En aquesta capa es localitza el gas ozó, que forma la CAPA D'OZO, la qual protegeix als éssers vius de la radiació ultraviolada.

Mesosfera. 

Entre 50-60 km a la mesopausa. Pot disminuir la temperatura fins als -80ºC. La densitat de l’aire és molt reduïda, però suficient perquè el fred que contenen les partícules, provoca la inflamació dels meteorits procedents de l’espai, que es la causa de la formació dels estels fugaços.

Amb la variació de la temperatura amb l’altura es diferències aquestes capes: la termosfera o ionosfera, la exosfera i la magnetosfera.

- Termosfera o ionosfera. 

S’exten fins als 500 km de la mesopausa. La base inferior es compon principalment de N2 i per sobre dels 200 km principalment hi ha l’oxigen atòmic. En aquesta part de l’atmosfera, els àtoms i les molècules absorbeixen els rajos X i els rajos gamma procedents del Sol es carregen positivament, després de cedir un electró. Aquest electró origina un corrent elèctric que es mou per la capa ionitzada i es genera un camp magnètic terrestre entre la ionosfera carregada positivament i la superfície terrestre.

- Exosfera. 

S’extén des  dels quilòmetres 500 al 800. És la última capa i el seu límit el marca una baixíssima densitat atmosfèrica. L’ aire es tan tènue que no pot captar la llum solar i el color del cel s’enfosqueix fins que sigui d’un color negrós de l’espai exterior. Es una capa essencialment isotèrmica.

- Magnetosfera. 

Regió en què és efectiu el camp magnètic de la Terra, la magnetopausa. 
El seu límit, es troba entre 64.000 i 130.000 km de la superfície sòlida del planeta.                                         No te forma esfèrica a causa del vent solar, que la deforma pel costat oposat al Sol, donant lloc a una cua molt allargada. Aquest vent solar, és un flux de protons i electrons d’alta energia procedents de la superfície del Sol. 
La radiació xoca amb la magnetosfera, desviant-se i dispersant-se per l’espai interplanetari.